Comencem!

Començo el meu blog d'Ensenyament de llengües. Suposo que hauria de començar presentant-me una mica, però em sembla que ja ho faré a mesura que vagi escrivint en aquest blog. De moment tornaré a explicar les meves expectatives del curs i repassaré la història de les llengües -poques, ja ho dic ara- que he anat aprenent al llarg de la vida.

Com ja vaig dir al fòrum, vaig agafar aquesta assignatura perquè era troncal de Lingüística. He de reconèixer que no sé si l'hagués agafada si no hagués estat obligatòria, perquè no em dedico a l'ensenyament i vaig començar a estudiar aquesta carrera per la part computacional que hi havia a la Pompeu. De totes maneres, com tots els temes relacionats amb la llengua, m'interessa, i també m'agradaria dedicar-m'hi (òbviament, si fos així, miraria de formar-me més). A part que ja vaig veure que l'aprenentatge de llengües pot tenir un enfocament computacional... També he de reconèixer que em fa una mica de por aquest enfocament tan pràctic, però suposo que ja me'n sortiré.

La meva llengua materna és el català. La família del meu pare és castellana, i amb el meu avi i la majoria de tiets per part de pare havia de parlar castellà, però, segurament perquè la majoria de temps no el passava amb ells i quan tenia vuit anys vaig marxar fora de Barcelona, on vivien ells, no puc dir que sigui també la meva llengua materna (vull dir que, malgrat que hi he de treballar, no és la llengua amb què em sento més còmoda).

A l'escola vaig aprendre en català, però no recordo ben bé com vaig ser alfabetitzada en aquesta llengua. Diria que en les estones lliures després del gimnàs ens deixaven llibres per a "llegir", i que jo en vaig agafar un que tenia molt de text... però, a banda d'això, no recordo absolutament res. A segon sí que recordo que ens feien llegir en veu alta textos i que ho fèiem per torns, i que havíem de fer un dibuix del que havíem llegit. Ah, i a tercer diria que va ser quan ens van deixar escriure amb bolígraf.

A sisè vam començar a fer anglès. La professora era recta però molt divertida. Era catalana i sempre deia "very good, patates amb suc". Suposo que hagués anat millor si haguéssim començat abans i la professora hagués parlat només anglès. Després, a setè, recordo haver començat anglès a l'escola d'idiomes i que no em va anar gens bé. La professora del col·legi deia que no era bo fer anglès de dues maneres diferents alhora. Potser tenia raó. Després, com tothom, he anat fent anglès a BUP i COU (bé, jo encara vaig fer aquest sistema, que vella que sóc!)..., però no recordo començar cada any amb el present simple. A part, feia les classes en l'escola d'idiomes en què vaig començar a fer anglès quan tenia tretze anys i que entremig havia deixat. El sistema m'agradava molt, perquè era una persona anglesa que et feia les classes, i sempre et feien participar (un altre inconvenient de l'escola i de l'institut és que a les classes érem massa gent perquè fossin realment pràctiques). Ja més endavant he fet intents de tornar a reprendre l'anglès, però no me n'he sortit. Una de les coses que no m'agrada dels idiomes és que et facin aquella prova al començament. No sé per què, normalment no m'encerten el nivell i he de tornar a fer coses que ja tinc assimilades, i això no m'agrada gens. Suposo que té a veure amb el fet que a la classe hi ha diferents velocitats d'aprenentatge, i diferents interessos.

A la universitat (la primera, la UAB) vaig començar a fer alemany com a segona llengua (feia filologia catalana). Entremig dels dos anys que hi vaig fer, vaig fer un intensiu a l'escola oficial d'idiomes. L'enfocament dels tres cursos va ser totalment diferent. Tots tres estaven molt bé, però en tots tres havies d'aportar coses diferents. En el primer, segurament perquè era el primer curs, hi havia gramàtica barrejada amb pràctiques i petits diàlegs. Com que, un cop més, érem molts, no podíem fer gaire pràctica, però a mi em va semblar que aprenia molt (a part de la professora, que era catalana, suposo que era això que al començament et sembla que aprens molta cosa). El de l'escola d'idiomes va ser curt. La professora era alemanya i, que jo recordi, no vam fer gaire gramàtica. Sobretot vam parlar i escoltar cintes i vídeos. El tercer va ser molt estrany. Suposo que hagués anat bé si hagués practicat a casa, però en aquella època... bé, és igual :). Ens feia escoltar cintes i fèiem jocs... L'examen oral va ser el pitjor (de fet, com el del primer any, perquè els examinadors eren els mateixos). Et preguntaven coses sobre les quals no sabria què dir ni en català... (bé, suposo que no es pot dir que tingui gaire facilitat de paraula, tampoc...).

Ah, i em deixava el llatí, que vaig començar a primer de BUP... A la universitat el vam intentar fer una mica com si fos una llengua viva, però em sembla que ja era massa tard. No havíem de parlar, és clar, però volien que fóssim capaços de llegir un text sense haver de buscar cada paraula al diccionari i pensar en quin cas era, amb què concordava... Segurament és la llengua a què he dedicat més hores i la que sé menys, ja és curiós, ja.

De totes aquestes llengües, quin professor m'ha agradat més? No ho sé. Tots tenien els seus pros i els seus contres. Personalment em va agradar la professora que vaig tenir de primer d'alemany a la universitat. Sé que no és el sistema òptim, però recordo que el llibre que teníem estava molt bé (era un que havia fet una lectora que havia estat a l'Autònoma) i la veu d'aquella dona et quedava gravada a la memòria. Ara que he de dir que una persona que també hi havia fet classes em va dir que no li havia agradat gens. Entre gustos...

Em sembla que ja he xerrat massa. Fins al pròxim llengot!